Al llarg del pràcticum m’han anat sorgint dubtes i inquietuds, perquè tenia la sensació que, tot i el treball col·laboratiu amb altres professionals que es realitza des del centre privat, hi havia aspectes que quedaven al marge de l’avaluació i la intervenció.
He investigat una mica sobre el funcionament d’altres centres privats (a través del pràcticum I i II d’altres companyes que atenen a infants amb dificultats diverses i se’ls fa un estudi molt ampli no solament a nivell emocional, psicològic i cognitiu, sinó també a nivell maduratiu, motor, visual, etc.
Així, si entenem que la intervenció psicopedagògica ha de contemplar el “tot” de la persona, també s’han de tenir en compte els aspectes de lateralitat, la coordinació, la seva psicomotricitat, l’eficàcia visual (que és diferent a tenir o no miopia, hipermetropia, etc.), el correcte funcionament auditiu, etc. Així doncs, he trobat a faltar aquesta avaluació més completa o complementària (realitzada o derivada als professionals especialitzats en cada tema). Per exemple, a banda dels casos del meu pràcticum, he vist el cas d’un infant de P3, que en el centre se li està fent una estimulació de llenguatge (no parla), però en canvi no s’està intervenint a nivell motriu, quan el seu dictamen diu que té un “retard maduratiu generalitzat”. A primera vista, sense ser especialista, es veu que és un infant que no té estabilitat ni equilibri i els seus moviments no s’ajusten al que hauria de ser per la seva edat, es veu la necessitat d’un treball psicomotriu important. Penso que si en el centre això no s’avalua, si s’hauria de tenir en compte i derivar al especialista corresponent.
És molt interessant la reflexió que fas. D'entrada, en un sistema educatiu ideal, crec que cada nen i nena hauria de rebre els ajuts que necessita per a desenvolupar al màxim les seves capacitats dins la seva escola, dins del sistema educatiu ordinari. Tots els especialistes que qualsevol alumne pogués necessitar haurien de treballar conjuntament dins d'un mateix edifici. Crec que aquesta és la millor manera per fomentar la coordinació entre especialistes i, en definitiva, per fer un tractament holístic de la criatura i no parcel·lat o aïllat.
ResponEliminaAra bé, donat que la realitat que tenim és la que és, la col·laboració de centres externs al centre educatiu esdevé imprescindible per a tirar endavant alguns alumnes, i l'important seria que es trenquessin barreres i supicàcies i tant els mestres de les escoles com els professionals dels centres de reeducació, col·laboressin estretament i dissenyessin tasques conjuntes. Crec que en molts llocs estem en aquesta via, i el fet de què aneu a realitzar pràctiques alumnes de Psicopedagogia, algunes de les quals ja treballen al sistema educatiu ordinari, facilitarà enormement la tasca d'apropament.
M.Àngels Megías
Hola Esther,
ResponEliminamolt encertat el comentari que en fas...el meu treball ha anat enfocat en aquesta línia: el treball psicomotriu, en un principi en tenia alguna petita idea, però veig, asseguro i corroboro que la pràctica psicomotriu pot ajudar fonamentalment en els alumnes i el seu rendiment!!!
Me n'alegro que ens anem adonant, entre tots, d'aquestes necessitats!!
Per altra banda, com diu la M. Àngels crec molt important el lligam que hi hauria d'haver entre les ajudes internes (escola), externes(centre privat o SSGG) i familiars per a poder ajudar a l'alumne a millorar en wel seu creixement personal.
Ànims!!
Susanna
Jo també penso que el treball conjunt i coordinat és bàsic. Suposo que de mica en mica, entre tots anirem milloran aquesta tasca que fem plegats amb els alumnes amb necessitats educatives.
ResponElimina