dissabte, 28 d’abril del 2012

UNA INJECCIÓ DE MOTIVACIÓ

Les famílies amb fills amb dificultats en general i les del tema que ens ocupa, passen per diferents etapes. Al principi els costa acceptar les dificultats que des de l’escola els informen. Després veuen com els seus fills se senten diferents perquè semblen els “tontos o ganduls” de la classe i finalment, quan els diagnostiquen, tot i que saben què els passa als seus fills, senten una mica de “llàstima” per ells.
És per aquesta desmotivació que observava la meva tutora en les famílies, que la setmana passada, va tenir la idea d’exposar a la recepció del gabinet psicopedagògic un recull d’imatges de famosos diagnosticats amb dislèxia, tdah o tots dos, d’una manera molt gràfica.


Ho vull compartir amb vosaltres, perquè m’ha semblat una idea genial i realment, he vist la cara d’alguns pares o mares somrient com veient una mica d’esperança en la seva lluita.
Tot i que hi ha algun personatge que segur no va ser diagnosticat perquè aleshores no existien proves per fer-ho, com seria el cas de Mozart o Einstein, suposo que els trets de la seva personalitat i algun escrit que van deixar poden fer suposar aquest fet.
Aquest quadre de famosos que he intentat contrastar, segons les fonts diu coses diferents, però el fet és que el resultat que ha tingut entre les famílies ha estat com “una injecció de motivació” i d’alegria.
Entre els famosos TDAH i/o dislèxics hi ha Agatha Christie (escriptora), Mozart, artistes del món del cinema que han de memoritzar guions llarguíssims per a la seva actuació, etc. per tant, qui sap si algun d’aquests infants que avui presenten aquests trets i que ells es veuen per sota del nivell de la seva aula, puguin el dia de demà arribar ben lluny.


COM HE ARRIBAT FINS AQUÍ

Com he comentat en l’entrada anterior i a demanda de la Mª Angels, en la fase 1 sobre conèixer i analitzar la demanda els meus objectius eren:
1. Conèixer el motiu de la demanda.
2. Sol·licitar informació acadèmica i personal als professionals implicats.
3. Obtenir el perfil inicial a partir de la recollida de informació mitjançant diferents 
     entrevistes, la informació que ja té el centre i alguns treballs realitzats  
     pels infants.
Les activitats que em vaig proposar per aconseguir els objectius eren:
1.  Entrevista inicial amb els pares per conèixer el motiu de la demanda.
2.  Consulta d’informes acadèmics aportats per la família.
3.  Demanda d’altres informes (possibles valoracions psicopedagògiques
     anteriors, CSMIJ, etc.)
4.  Consentiment de la utilització dels drets d’imatge i tractament de dades.

Les famílies han estat molt col·laboradores amb mi i m’han explicat o aclarit tot el que els he preguntat.
La meva tutora té una relació molt propera amb les famílies (l’entorn que ha creat amb elles és molt “familiar”) i ha estat ella qui des del principi m’ha fet partícip de totes les converses ja que a part de les entrevistes oficials, cada dia parlem una estona amb les famílies tant a l’arribada per veure com ha anat la setmana com en acabar per explicar que hem fet i com ha anat.
La meva tutora també em va proporcionar els primers dies, tota la informació que tinc. Em va facilitar l’expedient dels infants amb informes mèdics, informes psicopedagògics i informes escolars  i posteriorment  ho vam anar comentant.
Amb tota la informació a l’abast, va ser en la fase 2 que vam prendre els primers acords. Jo vaig fer la proposta del que jo creia que havia de fer després de veure el que treballava ella i ella em va donar suport. Els objectius eren:
1.  Revisar i valorar amb la tutora el treball realitzat fins aleshores (La tutora guarda
      totes les fitxes que els infants fan al centre i va fent anotacions de les seves 
      observacions i tot això ho va guardant en l’expedient dels infants)
 2.  Prendre els primers acords sobre les actuacions a seguir en els diferents àmbits
      d’actuació.
Les activitats vinculades als objectius eren:
1.  Revisar l’expedient de l’infant i veure què s’ha fet fins aleshores.
2.  Entrevista amb l’alumne

Els primers dies, la meva tutora em va deixar sola amb els infants perquè jo pogués crear el meu propi vincle amb els infants. Com la meva tutora i la família ja m’havien explicat moltes coses sobre els nens, els seus gustos, les seves motivacions i les seves dificultats, jo ja portava materials que em servissin tant per apropar-me a ells com per observar les seves actituds, inquietuds, comportament i també les seves dificultats per planificar les següents actuacions i intervenció.
Va ser fent activitats amb els infants que vaig poder constatar les dificultats en la lectoescriptura, però també la diferència entre els dos casos.




     Escrit M.                                                                           Escrit A.

dilluns, 23 d’abril del 2012

COMENCEM LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA amb la M.

Veient que vaig molt retrassada he demanat a la meva tutora i a la família de la M. que em deixin treballar amb la M. el dia de la setmana que li queda lliure (té activitats extraescolars els dies que no va al centre de pràctiques). Amb l’A.X no hi ha possibilitat d’incrementar les sessions perquè té tots els dies ocupats.
Tot i que no hem acabat amb l’avaluació psicopedagògica, tenint en compte que aquesta és re-test i que els infants ja estan diagnosticats, ahir vaig començar amb la intervenció.
La meva tutora ja em va explicar en profunditat, a l’inici del pràcticum,  els casos. A més a més també vaig poder parlar directament amb les famílies sobre les dificultats dels infants a l’escola i a casa per fer deures o estudiar. D’altra banda a la fase 1 i 2 del projecte he anat observant la realització de diferents tasques dels infants així que a part de les seves necessitats educatives, també he observat alguns aspectes que es podrien potenciar sobretot per motivar-los.
Per exemple, abans de començar el pràcticum ja vaig anar buscant recursos on-line perquè suposava que es motivarien ràpidament amb aquestes eines.
De seguida vaig poder comprovar amb la M.M que tenia dificultats de comprensió lectora degut a les seves dificultats en la lectura (molt lenta per la seva edat i amb força errors), així que li vaig posar un conte llegit (http://childtopia.com/index.php?newlang=cat) la seva comprensió “lectora” o millor dit auditiva va ser del 100%, així que avui he començat amb aquestes activitats combinades amb textos o fragments de “lectura fàcil”.  Abans, però de començar amb les activitats hem fet 7-8 minuts de “Brain Gym”.
El Brain Gym és un nou sistema d’aprenentatge que té en compte totes les capacitats innates de l’ésser humà, és una combinació d’exercicis senzills i divertits que reforcen la capacitat  intel·lectual utilitzant els dos hemisferis cerebrals (Paul E. Denninson 2006).
La intenció és que aprengui els exercicis per poder-los realitzar a casa de manera autònoma abans de posar-se a estudiar o abans de començar a fer deures o alguna tasca que impliqui concentració. La sessió d’avui li ha semblat divertida i diferent al que normalment fem al ganivet psicopedagògic.
La sessió ha estat estructurada de la següent manera:
1.   Brain Gym
2.   Conte llegit i comprensió auditiva
3.   Activitats per a la millora de la velocitat lectora (col·lecció estimular i aprendre).
4.   Joc de memòria (és molt bona en aquest joc).
La sessió d’avui a la M. li ha semblat divertida, i pel que fa a mi crec que he encertat amb el tipus d’activitat i com he estructurat la sessió. Jo crec que en aquestes sessions extres que farem a M. li anirà bé fer activitats curtes de diferent índole però sempre enfocades a intentar compensar les seves dificultats. Un altre aspecte que vull tractar és el de la consciència fonològica. Sóc conscient que està a 4t de primària, però vull fer jocs fonològics dels sons que he vist a les proves de TALEC que no identifica (w) o que confon (g i j per exemple). És una nena que aprèn molt a través del joc i tot i que a l’hora d’escriure pugui seguir tenint els errors típics produïts per la dislèxia i la seva manca d’atenció, potser és important que sí pugui discriminar el so correcte a nivell auditiu.
Comentar-vos també que acaba de sortir la guia de “Dificultades específicas de aprendizaje: Dislexia” de la Junta d’Andalusia, que és un material molt interessant tant pels mestres com per les famílies.

divendres, 20 d’abril del 2012

SOBRE LA COORDINACIÓ ENTRE GABINET PSICOPEDAGÒGIC, PSICOPEDAGOG/A DE L’EAP I TUTORS DE L’ESCOLA.

Un dels principals objectius del gabinet psicopedagògic on faig les pràctiques (i meu també, és clar), és aconseguir una bona relació i coordinació amb les escoles del municipi que atenen els infants que també porta el ganivet. De moment, no s’ha produït cap reunió entre les tres figures que atenen els infants per fer una tasca conjunta coordinada i d’aquesta manera, afavorir el treball dels diferents equips i  descarregar les famílies de la lluita que tenen amb els professors dels seus fills que no acaben d’entendre les seves necessitats.
Fins fa uns mesos, aquesta tasca era una missió impossible, ja que els dos tutors dels infants (cada un és d’una escola diferent) no mostraven cap interès en col·laborar i cada cop que la meva tutora els trucava per mantenir una entrevista la refusaven amb excuses diverses.
Fa uns mesos però, va arribar una psicopedagoga de l’EAP nova i les coses sembla que estan començant a canviar.
De moment, pel que sabem a la M.M se li està fent un PI (Pla Individualitzat), cosa que la família i la meva tutora reclamaven des de feia 3 anys. La meva tutora està en contacte per mail amb la psicopedagoga de l’EAP per aquest tema (i d’altres referent a com se li plantegen les tasques a l’aula, etc).
Pel que fa a l’A.X han concertat una entrevista (EAP, tutor i GEPSI) per finals de maig.
Amb la meva tutora ja hem parlat que jo no podré assistir a aquesta entrevista, no perquè no vulgui, que m’agradaria molt, sinó perquè jo sóc la cap d’estudis d’una de les escoles del municipi i segurament, a l’escola en qüestió no els semblaria “ètica” la meva presència en una situació tant delicada i personal com és el discutir sobre la metodologia pedagògica del centre o de l’aula en aquest cas. Així que serà la meva tutora qui em farà el  traspàs de la reunió i dels acords presos quan arribi el moment.

AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

En aquest moment em trobo en la fase 4 del meu projecte on em proposava una avaluació psicopedagògica amb els següents objectius:
  1.  Tenir el consentiment familiar i realitzar un re-test (per valorar els avenços
       aconseguits i el punt  de partida de la meva intervenció).
  2.  Observar l’alumne en diferents situacions (dins el gabinet: escriptura, joc,
       lectura...).
  3.  Aplicar proves psicopedagògiques (Re-test)
  4.  Identificar les potencialitats de l’infant i les seves necessitats educatives.
  5.  Mantenir conversa telefònica amb l’EAP i/o CSMIJ.
  6.  Elaborar informe psicopedagògic.
  7.  Confeccionar pautes d’orientació per a la família pel que fa al suport escolar.
  8.  Elaborar un model de consulta d’assessorament pels docents.
  9.  Informar l’infant sobre la intervenció que farem.

A la M.M. li estem aplicant un re-test, ja que fa 3 anys que la van diagnosticar i després de tot aquest temps treballant amb ella, la meva tutora volia comparar resultats.
Les proves que havíem planificat passar en iniciar el projecte són:TALEC, WISC-R, DII i test de cares.
En aquest moment ja he acabat de passar el T.A.L.E.C (Test d’Anàlisi de Lectura i Escriptura en Català). La lectura està constituïda per diferents apartats: lletres, síl·labes i text. L’escriptura consta de: còpia, dictat i redactat.
Pel que fa a la lectura de text, comprensió lectora i dictat hi ha quatre nivells amb gradació creixent de dificultat; mantenint el mateix material per la lectura de síl·labes i paraules, així com per la còpia.
Segons el manual, les síl·labes, paraules i textos seleccionats s’han escollit revisant diferents llibres de lectura en català utilitzats a les escoles corresponents als cursos estudiats. Personalment, he trobat aquests textos una mica desfasats o antiquats.
Teòricament, un cop administrat el test i enregistrat els errors comesos per l’infant, ja es pot procedir a comparar els resultats obtinguts amb els de la població general de les seves característiques i obtenir, els percentils corresponents. Això seria una avaluació quantitativa, però aquest tipus d’avaluació,  en el nostre cas no ens aporta cap informació útil. Així que el que hem fet ha estat una avaluació qualitativa, analitzant el tipus d’errors que ha comés per poder intervenir sobre ells.
En la part d’escriptura, per exemple, la meva tutora li ha donat molta importància a la ortografia natural, ja que l’alumna està a 4t de primària i hi ha errors sobre els que haurem de treballar.
De fet aquesta prova crec que no ens ha aportat res de nou, ja que en les primeres observacions amb l’alumna sobre els seus escrits i amb la lectura ja vaig poder veure quines eren les seves dificultats. Sembla una manera “oficial” de deixar constància de les “proves” que confirmen les dificultats que té a nivell lectoescriptura. I potser cara a justificar un informe d’avaluació o diagnosi si que cal “quantificar” per valorar i comparar.
Aquesta setmana he començat a passar-li el WISC-R. Aquest test proporciona tres valores de CI (coeficient intel·lectual) associats a les tres escales primàries: verbal, manipulativa i total. La part verbal consta de 6 subproves i la manipulativa de 6 subproves més. L’àrea verbal és molt dependent de les habilitats lingüístiques i constitueix un indicador de la capacitat per l’aprenentatge escolar (lectura, comprensió, etc.). La part manipulativa o espacial es compon d’altres factors més lliures de la influència verbal com són les capacitats sensorials, la discriminació visual o la capacitat viso-motora.
Aquesta setmana només vam poder fer dues subproves de l’àrea verbal i dues de l’àrea manipulativa perquè la nena portava el llibre de matemàtiques per preparar un control pel dia següent.
Test de Percepció de Diferències (CARAS). Aquest test avalua l’aptitud per percebre de forma ràpida i correcta, semblances i diferències. Consisteix en observar grups de 3 cares i ratllar la que consideri que és diferent a les altres dues.
Test D2. Aquesta prova ofereix una mesura de la velocitat de processament de l’atenció selectiva i la concentració mental, mitjançant una tasca consistent a realitzar un cerca selectiva d’estímuls rellevants.
A part d’aquestes proves que nosaltres estem passant i passarem, pel que he estat llegint potser seria interessant també passar el PROLEC-R, però la meva tutora m’ha dit que ella no té aquesta prova. El PROLEC-R  avalua els processos lectors. S’obté una puntuació de la capacitat lectora dels infants i informació sobre les estratègies que cada nen/a utilitza en la lectura d’un text, així com dels mecanismes que no estan funcionant adequadament i per  tant no li permeten realitzar una bona lectura. L’edat d’aplicació és per infants dels cursos de 1r a 6è d'Educació Primària.

Per acabar, explicar-vos que jo he passat les proves prèvia consulta de manuals i algunes explicacions de la meva tutora, però l’anàlisi dels productes l’hem fet la meva tutora i jo plegades, ja que per mi era la primera vegada i ella m’ha anat explicant molts detalls sobre el que ha anat sortint.
D’altra banda estic tenint dificultats o m’estic retrassant una mica en finalitzar l’avaluació pel fet que quan aquests alumnes tenen algun control s’ha de preparar i hem de canviar de plans. Un cop finalitzada l’avaluació de vegades serà possible aplicar l’objectiu que ens havíem marcat amb el que l’alumne hagi d’estudiar, però ara amb l’avaluació no, així que vaig combinant.

dijous, 12 d’abril del 2012

DUES VISIONS DIFERENTS SOBRE EL TDAH

Fa alguns dies, la meva tutora em va comentar l’existència d’una llibreria especialitzada a Barcelona (Lebón http://www.lebon-libros.com) amb molt material per a l’educació especial. Així que aquesta Setmana Santa he aprofitat per anar-hi. Remenant entre ells llibres, a part de la bibliografia que m’havia recomanat la meva tutora, vaig trobar un llibre d’un metge del qual havia sentit parlar. És tracta del Dr. Jorge Ferré Veciana del Instituto Médico del Desarrollo Infantil.
En aquest llibre el Dr. Ferré diu que “l’objectiu fonamental del diagnòstic es aconseguir determinar l’origen del problema per decidir quina és la línia causal i neurofuncional a seguir”.
També conclou que en tots els casos de pacients amb tda estan implicades les funcions neuronals i estan alterades les funcions dels neurotransmissors. Aquest és el motiu, diu, pel qual les medicacions que actuen sobre la funció de determinats neurotransmissors contribueixen a mitigar els símptomes de l’alteració.
Des d’aquesta perspectiva el Dr. Ferré i els seus col·legues proposen un tractament interdisciplinar, combinant teràpies causals amb programes de reeducació pedagògica i programes de suport i reforç psicològic. Plantegen una nova concepció que ha estat contrastada amb la pràctica clínica diària, en una forma de treball molt personal i individual.  Si feu una ullada al vincle que us proposo veureu més en detall quin és l’enfocament que ell dóna:http://www.jorgeferre.com/05pub/pub.htm


L’altra punt de vista és el de Isabel Orjales a qui la meva tutora segueix molt. És una especialista en el tema, i la diferència amb la visió anterior és que ella defensa que per poder incidir a nivell congnitiu-comportamental, hi ha casos en què hi ha d’haver un tractament farmacològic que permeti disminuir la hiperactivitat i millori la concentració i la capacitat d’atenció.

Si podeu fer una ullada a les dues visions que en fan del mateix tema, veureu que hi ha coincidències, però també diferències.