DESCRIPCIÓ DELS CASOS

Quan parlem dels subjectes objecte de l’avaluació i intervenció hem de tenir en compte que es tracta dels dos infants, les seves famílies i els seus professors.

Els subjectes objecte de la intervenció psicopedagògica són un nen (A. X.) i una nena (M.M) diagnosticats amb TDAH pel CSMIJ i que assisteixen al centre psicopedagògic GEPSI (on realitzo les pràctiques) per rebre tractament psicoeducatiu.

L’A.X va arribar al centre fa cinc anys mostrant una gran activitat motora, amb molts problemes de conducta a casa i a l’escola (segons la mare, era un nen incontrolable). Avui dia aquesta conducta és molt més controlada (pren medicació) i al centre només cal incidir sobre les seves dificultats d’aprenentatge escolar. 

La M.M té un germà gran també TDAH i quan el van diagnosticar a ell la família de seguida es va preocupar per fer una avaluació a la M. que presentava els mateixos símptomes. Però la M., a més presenta una dislèxia associada al TDAH, la qual cosa implica un treball en aquesta vessant també. A la M. ara li han de fer un re-test, que serà part del meu pràcticum on aprendré a passar algunes proves psicopedagògiques i a veure la utilitat de fer una valoració qualitativa o quantitativa i veure quina informació útil ens poden proporcionar aquest tipus de proves per fer una la intervenció.

Tots dos alumnes mostren moltes dificultats en la lectoescriptura (base de tots les aprenentatges), la qual cosa provoca un baix rendiment escolar, una baixa autoestima i una desmotivació important per la lectura. Motivació sobre la qual m’agradaria incidir a partir d’activitats de “lectura fàcil”, contes “llegits” (amb les TIC), etc. per introduir aquests infants en el meravellós món de la lectura.

Aquests alumnes assisteixen un cop per setmana al centre (en dies diferents) on es van treballant l’atenció, l’autoinstrucció, la lectoescriptura, els aspectes emocionals i durant el meu pràcticum ens introduirem en les tècniques d’estudis i “brain gym” per intentar millorar les seves capacitats organitzatives i d’estudi amb un pla adaptat a les seves necessitats.

Pel que fa a les famílies totes dues treballen estretament amb la meva tutora per prendre decisions i intervenir en l’àmbit que els toca. Una de les famílies, a més està molt interessada en la formació sobre el trastorn del seu fill per poder tenir més eines per tal d’ajudar-lo. L’altra família està una mica decebuda i no sent amb masses forces per seguir “lluitant” amb els mestres de l’escola on assisteix la seva filla i insisteix en un canvi d’escola.

DE QUÈ PARLEM? EL TDAH I LA DISLÈXIA

 La Fundació Adana, defineix el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat com un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes/trets: Dèficit d’atenció, impulsivitat i  hiperactivitat motora i/o vocal.

S’identificarà com un trastorn quan aquests símptomes, o els comportaments que se’n derivin, es donin amb molta major freqüència i intensitat que en els nens/adolescents d’igual edat i que interfereixin la vida quotidiana a casa, l’escola i en el seu entorn en general.

Cal tenir en compte que no tots els infants amb aquest trastorn manifesten els mateixos símptomes i amb la mateixa intensitat. Es pot trobar el cas del nen que presenta dificultats relacionades amb l’atenció però que no presenta un major grau de moviment o majors respostes impulsives que els nens de la seva mateixa edat. En el Manual de Diagnòstic i Estadística dels Trastorns Mentals (DSM-IV), publicat per l’American Psychiatric Association, en la seva darrera versió es diferencien tres tipus de trastorn dins del TDAH:

§   Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment desatent

§   Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment hiperactiu i impulsiu

§   Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus combinat (presenta símptomes atencionals i hiperactiusimpulsius).

Actualment encara es desconeixen les causes directes o immediates del TDAH. Els avanços en la tècnica de formació d’imatges i en la genètica han ajudat a aclarir algunes qüestions però encara no s’ha aconseguit un marc coherent que expliqui els orígens del trastorn. Bàsicament es considera un trastorn d’origen neurobiològic amb caràcter hereditari.

Existeixen estudis (Barkley et al., 1990; Biederman et al., 1992; Pauls, 1991) que indiquen que els factors socio-ambientals poden influir en la major gravetat dels símptomes, en un pitjor pronòstic del TDAH i en l’augment del risc de presentar trastorns o problemes associats (com ara trastorns emocionals, conductes inadequades, dificultats d’aprenentatge, etc.) però rarament es podrà considerar aquests factors com la causa que genera el trastorn.

És important, tenir en compte que en els darrers anys, molts neuròlegs i estudiosos del TDAH el relacionen amb altres trastorns associats i sobretot, amb la dislèxia. Anna Sans a “Per què em costa tant aprendre” diu (...) “D’entre els trastorns d’aprenentatge, la dislèxia és el que més sovint s’associa al tdah” (pàg.97). Un dels meus casos compleix amb aquesta premissa. Per això, i tenint en compte que els alumnes amb tdah acostumen a tenir dificultats en la lectoescriptura com els dislèctics, a la meva intervenció ho tindré en compte.

Pel que fa a la dislèxia, la definició que dóna de l’associació britànica és:

“La dislèxia és una combinació de les habilitats i dificultats que afecta tot el procés d’aprenentatge d’una o més de les següents destreses: la lectura, l’ortografia i l’escriptura. És una condició constant. Igualment pot anar acompanyada d’altres dificultats en l’àrea de la velocitat de processament, memòria a curt termini, organització, seqüenciació, llenguatge parlat i habilitats motrius. Pot haver dificultats en la percepció visual i/o auditiva. En concret, pot estar relacionada amb el domini i ús del llenguatge escrit que inclou l’abecedari, els números i les notes musicals. La dislèxia pot aparèixer a pesar d’existir una capacitat intel·lectual normal i rebre una instrucció educativa adequada. És constitucional en origen, forma part de l’individuo i és independent d’un entorn socioeconòmic i de llenguatge. Alguns estudiants tenen molt desenvolupades les habilitats creatives i/o interpersonals, i altres disposes d’una capacitat oral molt bona. No sempre destaquen per tenir un talent en concret, però tots disposes d’alguna destresa, en la que són realment bons.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

La proposta de treball que faig és en l’àmbit d’intervenció de l’ Educació Escolar 0-18 anys en el context d’educació formal, emmarcada dins la pràctica privada de la professió.

Un dels objectius o tasca a realitzar serà l’avaluació psicopedagògica. Aquesta avaluació psicopedagògica serà un procés de recollida, valoració i integració d’informació, amb la intenció de prendre decisions i poder valorar les dificultats i potencialitats per poder fer la intervenció psicopedagògica. Una part de l’avaluació que desconec i que volia conèixer  és la que consta en passar les proves psicopedagògiques estandaritzades. Però serà important també, partir del supòsit que els problemes del subjecte s’expliquen no tant sols per les seves característiques, sinó també per la manera com el subjecte interacciona amb l’entorn.

El següent aspecte que tractarem en el meu pràcticum és el de planificar unes tècniques d’estudi adaptades a les necessitats d’aquests infants que els permeti avançar en els seus aprenentatges d’una manera més organitzada i planificada. Pretenc que sigui una manera de treballar dinàmica, pràctica i amb materials el més motivadors possible.

Un darrer gran objectiu a treballar serà l’assessorament a la família i molt concretament al professorat d’aquests infants per analitzar i comprendre d’una forma conceptualment fonamentada els processos d’ensenyament i aprenentatge en què participen per, a partir de l’anàlisi, explorar, dissenyar i desenvolupar propostes i formes més ajustades d’actuació docent.

Per l’elaboració d’aquest projecte parteixo d’una visió constructivista, inclusiva i sistèmica de l’avaluació i intervenció psicopedagògica, ja que tindrem en compte les relacions d’interdependència entre els diferents escenaris en què aprèn i es desenvolupen els alumnes: família, escola i comunitat.

El tema de l’avaluació psicopedagògica i diagnòstic en l’àmbit educatiu és important a l’hora de fer una  intervenció psicopedagògica ja sigui des de l’escola o des de la pràctica privada (que serà el meu cas). Aquesta tasca m’interessa perquè desconec tot el procés d’avaluació extern que es fa en aquests centres i m’agradaria conèixer i analitzar la bateria de proves que es passen als alumnes que se’ls detecta necessitats educatives i veure, quina informació ens aporten per a la definició d’un cas i com s’intervé.

La problemàtica bàsica que tractarem (és possible que a mesura que avanci el pràcticum pugui veure altres casos) en un principi és el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat i en un dels casos amb una dislèxia associada al trastorn.

En parlar de subjectes del projecte i tenint en compte la fonamentació teòrica, hem de parlar dels subjectes objecte de l’avaluació i intervenció que són els dos infants, les seves famílies i els seus professors.

Pel que fa als infants es tracta d’un nen (A. X.) i una nena (M.M) diagnosticats amb TDAH pel CSMIJ i que assisteixen al centre psicopedagògic (on realitzo les pràctiques) per rebre tractament psicoeducatiu. Al llarg del pràcticum veureu les diferències (que jo ha he començat a constatar) existents entre ells.