AVALUACIÓ: Test d2

El test d2 de R. Brickenkamp, pertany a la categoria dels instruments que pretenen mesurar els processos bàsics que han estat denominats amb termes com atenció, concentració mental, esforç o control atencional.

Sovint definida com concentració, l’atenció selectiva pot definir-se com la capacitat per centrar-se en un o dos estímuls importants, mentre se suprimeix deliberadament la consciència d’altres estímuls distractors (Zilmer y Spiers, 1998). El constructe de vigilància o atenció sostinguda, amb el que l’atenció selectiva està relacionada es refereix a la capacitat de mantenir una activitat atencional durant un període de temps. El test d2 és una mesura concisa de l’atenció selectiva i la concentració mental. Aquests dos aspectes, aplicats al d2, es reflecteixen en tres components de la conducta atencional:

a)    La velocitat o quantitat de treball, és a dir, el número d’estímuls que s’han processat en un determinat temps (un aspecte de la motivació o intensitat d’atenció).

b)    La qualitat del treball, és a dir, el grau de precisió que està inversament relacionat amb la tassa d’errors (un aspecte del control de l’atenció).

c)    La relació entre la velocitat i la precisió de l’actuació, la qual cosa permet establir conclusions tant sobre el comportament com sobre el grau d’activitat, l’estabilitat i la consistència, la fatiga i l’eficàcia de la inhibició atencional.

El d2 és un test de temps limitat (4 minuts 40 segons) per mesurar l’atenció selectiva com ha he comentat més amunt. Així com també mesura la velocitat de processament, el seguiment d’unes instruccions i la bondat de l’execució en una tasca de discriminació d’estímuls visuals similars (assenyalar per línies en un temps limitat les lletres "d" amb un tret particular i que, per tant, permet l’estimació de l’atenció i concentració d’una persona de 8 a 60 anys d’edat.

Haig de comentar que durant la prova, malgrat el soroll que s’escoltava a l’exterior, la meva observació era que la nena estava totalment concentrada en el que feia i els estímuls exteriors no la destorbaven. Tot i així el número d’elements processats surt baix i l’efectivitat total en la prova també. Així doncs, aquests indicadors confirmen que l’atenció selectiva i sostinguda es veuen afectades i per tant hem de seguir treballant i intervenint en aquest aspecte.

AVALUACIÓ: Test de Percepció de Diferències (CARAS)

El test de Percepció de Diferències (CARAS), de Thurstone i Yela (1988), avalua l’aptitud per percebre de forma ràpida i correcta, semblances i diferències.

En aquesta prova es presenta un full amb dibuixos esquemàtics de cares que difereixen en la boca, ulls, nas o cabell.

Aquest test acostuma a utilitzar-se per a valorar l’atenció del subjecte i unida a altres proves semblants, representa una eina molt útil en l’avaluació d’infants amb dèficit d’atenció.

L’infant ha d’observar grups de 3 cares i ratllar la que consideri que és diferent de les altres dues. En la versió tradicional es concedeixen 3 minuts de temps per a la realització de la prova. Repáraz i els seus col·laboradors (1996) van actualitzar els barems existents per aquesta prova variant el temps de realització. Aquests autors consideren que tres minuts és poc temps per discriminar als infants amb dèficit d’atenció dels infants sense aquest trastorn perquè és a partir dels tres primers minuts de realització quan es veuen diferències significatives entre ambdós grups en la majoria de les proves d’atenció contínua. En base a això, van decidir enregistrar la realització als 3, 5 i 6 minuts. La meva tutora a més introdueix una variant més: els colors. L’infant va realitzant la prova amb un color diferent cada minut perquè així es veu la seqüència que ha seguit. Realment el resultat és molt visual.

                

En el primer minut va perdre molt de temps en les dues omissions perquè no trobava la diferència i és en el darrer minut que ja mostrava cansament i va cometre més errors. Se la notava més cansada en la respiració (rebufava) i en la seva expressió corporal. El resultat va estar el següent:

 

Temps	Encerts	Errors	Omissions
Minut 3	18	0	2
Minut 5	17	0	0
Minut 6	6	2	0

AVALUACIÓ – RESULTATS WISC-R

Finalment he acabat de passar el WISC-R. En principi és una prova que es pot passar en 90 minuts, però jo, amb la M. ho he fet en tres sessions perquè tenint en compte que es tractava d’un re-test i que la nena ja té un diagnòstic TDAH+Dislèxia, no volia cansar-la. Així, crec que els resultats són també més reals, ja que si li hagués passat tota la prova seguida el seu “rendiment” hagués baixat a la meitat de la prova.

Una ressenya a  considerar: "Lo que medimos con los testS de inteligencia no es lo que aparentemente pretende medir el test, la información del sujeto, su percepción espacial o su capacidad de razonar. Lo que miden los tests de inteligencia -lo que esperamos y deseamos que midan- es algo mucho más importante: la capacidad del sujeto de comprender el mundo que le rodea y los recursos que posee para enfrentarse con sus exigencias y desafíos".David Wechsler (1.896-1.981)

Cal considerar que la prova no està construïda específicament amb fins diagnòstics de cap tipus, si bé, el resultat total del C.I pot indicar-nos (segons alguns criteris diagnòstics com els contemplats en el DSM-IV), la presencia de un retràs mental lleu, moderat o sever.

Pel que fa a indicadors pel Trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), la prova pot donar-nos alguns indicis malgrat no estar construïda específicament per a aquest trastorn. L’actitud de l’infant davant les diferents proves, la seva impulsivitat o atenció ens dóna una informació molt valuosa. En general els infants amb dèficit atencionals puntuen baix en aritmètica, claus i dígits del WISC-R.

Efectivament, la prova de dígits ha estat potser la més fluixa. Aquesta subprova, medeix la memòria auditiva a curt termini i l’atenció. La tasca avalua la capacitat de l’infant per retenir diversos elements que no tenen relació lògica entre si. Degut a que la informació auditiva s’ha de recordar i repetir de manera oral en una seqüència adequada, la tasca ens pot donar una idea de la capacitat de l’infant en els processos que requereixen seqüenciació (per exemple: problemes matemàtics). De totes maneres haig de dir que la tasca és difícil fins i tot per persones sense cap dificultat ja que com comentàvem amb la meva tutora la memòria auditiva no es treballa “massa, ni bé” a les escoles. Personalment, la part de la tasca que s’han de dir els dígits en l’ordre invers jo mateixa no sé com l’hagués fet.

La subprova d’aritmètica, també ha sortit fluixa. Aquesta requereix que l’infant segueixi instruccions verbals, que es concentri en parts específiques de les preguntes i que utilitzi operacions numèriques (mentals). Es medeix, per tant el raonament numèric i concentració mental. Es requereix la utilització de funcions no cognoscitives (concentració i atenció) en conjunt amb funcions cognoscitives (coneixement d’operacions numèriques). L’èxit de la prova pot venir determinat per el nivell d’educació i de la capacitat d’atenció sostinguda. En finalitzar la tasca, li vaig preguntar si a l’escola feien càlcul mental i em va respondre que feia dos anys que no en feien. Per mi aquesta dada cal tenir-la en consideració.

Destacar que totes les subproves manipulatives han sortit molt bé, la qual cosa cara a la intervenció psicopedagògica em dóna la pista que aquest infant podria funcionar molt bé amb activitats manipulatives.

A banda dels resultats, i com m’agrada contrastar la informació, la psicopedagoga de l’EAP que ve a la meva escola em va estar parlant del WISC IV i em comentava que el WISC-R s’havia quedat una mica antiquat i no encaixava gaire en la realitat actual, per exemple en el cas dels trencaclosques i historietes. Ella tenia al seu ordinador tot el material de les proves digitalitzat, la qual cosa motivava molt als alumnes a qui els havia de passar el test. A més a més, aquesta nova versió té molts elements més visuals que resulten més atractius pels infants. També em va comentar que una de les limitacions d’aquest test (tant el WISC-R com el WISC IV), és la seva incapacitat per detectar problemes específics de la lectura com la dislèxia, és per això cal passar altres tipus de proves com el TALEC o PROLEC.

Historietes



Trencaclosques

AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

En aquest moment em trobo en la fase 4 del meu projecte on em proposava una avaluació psicopedagògica amb els següents objectius:

  1.  Tenir el consentiment familiar i realitzar un re-test (per valorar els avenços

       aconseguits i el punt  de partida de la meva intervenció).

  2.  Observar l’alumne en diferents situacions (dins el gabinet: escriptura, joc,

       lectura...).

  3.  Aplicar proves psicopedagògiques (Re-test)

  4.  Identificar les potencialitats de l’infant i les seves necessitats educatives.

  5.  Mantenir conversa telefònica amb l’EAP i/o CSMIJ.

  6.  Elaborar informe psicopedagògic.

  7.  Confeccionar pautes d’orientació per a la família pel que fa al suport escolar.

  8.  Elaborar un model de consulta d’assessorament pels docents.

  9.  Informar l’infant sobre la intervenció que farem.

A la M.M. li estem aplicant un re-test, ja que fa 3 anys que la van diagnosticar i després de tot aquest temps treballant amb ella, la meva tutora volia comparar resultats.

Les proves que havíem planificat passar en iniciar el projecte són:TALEC, WISC-R, DII i test de cares.

En aquest moment ja he acabat de passar el T.A.L.E.C (Test d’Anàlisi de Lectura i Escriptura en Català). La lectura està constituïda per diferents apartats: lletres, síl·labes i text. L’escriptura consta de: còpia, dictat i redactat.

Pel que fa a la lectura de text, comprensió lectora i dictat hi ha quatre nivells amb gradació creixent de dificultat; mantenint el mateix material per la lectura de síl·labes i paraules, així com per la còpia.

Segons el manual, les síl·labes, paraules i textos seleccionats s’han escollit revisant diferents llibres de lectura en català utilitzats a les escoles corresponents als cursos estudiats. Personalment, he trobat aquests textos una mica desfasats o antiquats.

Teòricament, un cop administrat el test i enregistrat els errors comesos per l’infant, ja es pot procedir a comparar els resultats obtinguts amb els de la població general de les seves característiques i obtenir, els percentils corresponents. Això seria una avaluació quantitativa, però aquest tipus d’avaluació,  en el nostre cas no ens aporta cap informació útil. Així que el que hem fet ha estat una avaluació qualitativa, analitzant el tipus d’errors que ha comés per poder intervenir sobre ells.

En la part d’escriptura, per exemple, la meva tutora li ha donat molta importància a la ortografia natural, ja que l’alumna està a 4t de primària i hi ha errors sobre els que haurem de treballar.

De fet aquesta prova crec que no ens ha aportat res de nou, ja que en les primeres observacions amb l’alumna sobre els seus escrits i amb la lectura ja vaig poder veure quines eren les seves dificultats. Sembla una manera “oficial” de deixar constància de les “proves” que confirmen les dificultats que té a nivell lectoescriptura. I potser cara a justificar un informe d’avaluació o diagnosi si que cal “quantificar” per valorar i comparar.

Aquesta setmana he començat a passar-li el WISC-R. Aquest test proporciona tres valores de CI (coeficient intel·lectual) associats a les tres escales primàries: verbal, manipulativa i total. La part verbal consta de 6 subproves i la manipulativa de 6 subproves més. L’àrea verbal és molt dependent de les habilitats lingüístiques i constitueix un indicador de la capacitat per l’aprenentatge escolar (lectura, comprensió, etc.). La part manipulativa o espacial es compon d’altres factors més lliures de la influència verbal com són les capacitats sensorials, la discriminació visual o la capacitat viso-motora.

Aquesta setmana només vam poder fer dues subproves de l’àrea verbal i dues de l’àrea manipulativa perquè la nena portava el llibre de matemàtiques per preparar un control pel dia següent.

Test de Percepció de Diferències (CARAS). Aquest test avalua l’aptitud per percebre de forma ràpida i correcta, semblances i diferències. Consisteix en observar grups de 3 cares i ratllar la que consideri que és diferent a les altres dues.

Test D2. Aquesta prova ofereix una mesura de la velocitat de processament de l’atenció selectiva i la concentració mental, mitjançant una tasca consistent a realitzar un cerca selectiva d’estímuls rellevants.

A part d’aquestes proves que nosaltres estem passant i passarem, pel que he estat llegint potser seria interessant també passar el PROLEC-R, però la meva tutora m’ha dit que ella no té aquesta prova. El PROLEC-R  avalua els processos lectors. S’obté una puntuació de la capacitat lectora dels infants i informació sobre les estratègies que cada nen/a utilitza en la lectura d’un text, així com dels mecanismes que no estan funcionant adequadament i per  tant no li permeten realitzar una bona lectura. L’edat d’aplicació és per infants dels cursos de 1r a 6è d'Educació Primària.

Per acabar, explicar-vos que jo he passat les proves prèvia consulta de manuals i algunes explicacions de la meva tutora, però l’anàlisi dels productes l’hem fet la meva tutora i jo plegades, ja que per mi era la primera vegada i ella m’ha anat explicant molts detalls sobre el que ha anat sortint.

D’altra banda estic tenint dificultats o m’estic retrassant una mica en finalitzar l’avaluació pel fet que quan aquests alumnes tenen algun control s’ha de preparar i hem de canviar de plans. Un cop finalitzada l’avaluació de vegades serà possible aplicar l’objectiu que ens havíem marcat amb el que l’alumne hagi d’estudiar, però ara amb l’avaluació no, així que vaig combinant.